5.- UN NOU MODEL URBÀ PER A LES PERSONES - Candidatura Manuel Valls Barcelona 2019
Missatge Manuel Valls

UN NOU MODEL URBÀ PER A LES PERSONES

ELS FETS

* L’absència d’un model global, clar i coherent de ciutat els darrers anys ha deixat sense resposta molts problemes urbans de la Barcelona del futur, que reclamen la definició d’estratègies i l’establiment de noves prioritats.

* Cal fer un canvi en la planificació urbanística, que ja no pot girar només al voltant del cotxe privat com ha estat en els darrers 75 anys. Un 60 % de l’espai públic l’ocupa el vehicle privat, mentre que un 58 % dels desplaçaments es fan a peu. S’ha de potenciar encara més el transport públic.

* El nou model d’urbanisme ha d’optimitzar l’ús del sòl, incrementant la mixtura i la densitat, afavorint les zones ja urbanitzades i evitant la dispersió de la ciutat, connectant els barris i impulsant les noves centralitats urbanes.

* És necessari construir solucions per millorar les continuïtats urbanes, més enllà de les fronteres administratives, unint transport públic, bicicleta i verd, i desenvolupant el concepte d’avingudes metropolitanes, començant per la connexió entre Sants i l’Hospitalet.

* El nou Pla de Barris ha de combatre la desigualtat plantejant un nou model d’actuació als barris menys afavorits. Aquest pla estarà orientat cap a l’eficiència inversora i la transversalitat de les accions, i actuarà tant en l’espai públic com en el teixit social, a més d’incorporar el desenvolupament econòmic.

* Es important que Barcelona torni a pensar molts espais de la ciutat i dels barris, com havia fet en el passat, els primers anys de la democràcia, perquè molts projectes han quedat incomplets o han envellit massa de pressa: Ciutat Vella, l’entorn de l’estació de Sants, el Fòrum, l’estació de França, l’avinguda de la Meridiana, l’avinguda del Paral·lel, la carretera de Sants o el passeig de la Zona Franca, per a posar alguns exemples.

* També es necessari fixar la mirada en els petits detalls en els diversos barris de la ciutat. Alguns carrils de bici fets massa de pressa, algunes voreres mal acabades, zones verdes mal mantingudes, racons mal il·luminats que poden generar punts de marginació o inseguretat, espais infantils poc cuidats…

* Reivindiquem el pla 22@ i la transformació de sòl industrial que ha comportat molts aspectes positius, com ara el posicionament de Barcelona en termes d’innovació i atracció d’empreses; l’obtenció de nou sòl per a equipaments i zones verdes; la construcció de nou habitatge públic; i també la reurbanització d’espais i carrers incrementant la mescla d’usos tot mantenint el seu caràcter innovador. Després de vint anys, cal completar-ne el contingut i ha de servir com a referent per a la transformació de noves centralitats.

* A diferència de la polaritat productiva del delta del Llobregat, els polígons d’activitat econòmica del Besòs (la Verneda industrial, el Bon Pastor o el polígon Montsolís) disposen d’una localització molt travada amb un teixit urbà residencial força consolidat, i cal dotar-los de les condicions infraestructurals de serveis i de qualitat de l’espai urbà que són exigibles en els entorns més residencials.

* Més enllà de la seva indubtable importància ferroviària, la Sagrera ha de desenvolupar el seu projecte urbanístic i permetre relligar els diferents barris de Sant Andreu i Sant Martí que envolten les actuals infraestructures.

* El nou barri de la Marina abasta una superfície de 75 hectàrees (40 illes de l’Eixample). Després del 22@ i la Sagrera, és la transformació més gran de la ciutat i incorpora 10.865 habitatges, un 47,5 % dels quals amb algun tipus de protecció però,  tot i ser una gran oportunitat per a la ciutat,  la seva velocitat de creuer és massa lenta.

* S’ha d’abordar la reforma del Front Litoral de la ciutat mitjançant una planificació de les actuacions que permeti una gestió més eficaç dels recursos públics i privats que s’hi puguin destinar. És especialment rellevant el futur del Port Olímpic, ara de competència municipal, que pot ser una nova oportunitat.

* És necessari abordar una renovació integral de tota la muntanya de Montjuïc, potenciant els usos culturals, esportius i de gaudi de la natura.

* El delta del Llobregat és un territori amb unes condicions infraestructurals i de localització d’un enorme valor. La presència del Port, l’Aeroport i la Zona Franca, i de tot un seguit de polígons d’activitat econòmica, fan d’aquest indret un lloc estratègic tant per a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana com per a Catalunya i Espanya.

* Caldrà revisar la política urbanística de les superilles, que s’han emportat molts recursos i esforços sense aportar solucions a la mobilitat de la ciutat.

 

LES NOSTRES MESURES

  1. CIUTAT VELLA, EL COR DE LA CIUTAT
    Proposarem un pla integral per tal d’abordar els greus problemes que pateix el districte de Ciutat Vella. Farem un pla de xoc de manteniment intensiu i un pacte de convivència, accelerant el projecte executiu de la Rambla per iniciar les obres el 2020.  Precedirem a la remodelació de la Via Laietana, tenint en compte la mobilitat global de la ciutat, amb l’objectiu de fer-la més transitable per als vianants. Comptarem amb la participació i el consens d’experts, veïns i comerciants.
  2. NOU MODEL DE BARRIS
    Per tal de combatre la desigualtat, plantejarem un nou model d’actuació del Pla de Barris orientat cap a l’eficiència de les inversions i la transversalitat de les accions, actuant tant en l’espai públic com en el teixit social, sense deixar de banda el desenvolupament econòmic.
  3. BARRIS PRIORITARIS
    Farem un pla específic per a les millores urbanístiques dels barris del Besòs, de Ciutat Meridiana, de Torre Baró, i de la Mina a Sant Adrià (via Consorci).
  4. USOS DEL FÒRUM
    Farem nostres les conclusions de la comissió no permanent d’usos del Fòrum, i impulsarem un pla integral per a la zona amb la participació dels veïns, les universitats i les empreses, així com els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i l’Àrea Metropolitana.
  5. FRONT LITORAL, PORT OLÍMPIC I OBERTURA AL MAR DE LA CIUTATAbordarem la reforma del Front Litoral de la ciutat amb una planificació de les diferents actuacions que permeti una gestió més eficaç dels recursos públics i privats que s’hi destinin. Reordenarem les concessions del front marítim i completarem la reforma del Passeig Marítim amb les dotacions necessàries per completar el vincle entre la ciutat i el mar estudiant solucions que suavitzin les barreres que encara resten entre la ciutat i el mar.

    Aprofitarem l’oportunitat de transformació del Port Olímpic per afavorir-ne un ús ciutadà més intens en el marc del conjunt del Front Litoral, reforçant el paper de l’Escola Municipal de Vela com a escola d’aprenentatge i divulgació dels esports vinculats a la vela i impulsant un nou centre d’esports nàutics populars en el mateix entorn que ampliï el ventall de l’oferta lúdica i esportiva vinculada al mar.

  6. LA CIUTADELLA, CLÚSTER DEL CONEIXEMENT
    Impulsarem l’entorn de la Ciutadella com a clúster del coneixement d’acord amb les grans línies del projecte liderat per la Universitat Pompeu Fabra i acompanyat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques, el Barcelona Institute of Science and Technology, el Centre de Regulació Genòmica i el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Computació així com l’impuls del centre de recerca  i Innovació per al Benestar Planetari. que formarà part de les nostres prioritats en el marc de la urgència climàtica que volem afrontar.
  7. AVINGUDA DEL PARAL·LEL
    Projectarem de nou  el Paral·lel per a retornar-li el caràcter de bulevard, amb un passeig on els arbres i els vianants prenguin un major protagonisme i reforcin el seu caràcter cultural millorant la seva connectivitat amb Montjuic.
  8. DESDOBLAMENT RONDA LITORAL
    Negociarem amb el Ministeri de Foment la urgent tramitació i implementació del projecte de desdoblament de la Ronda Litoral mitjançant la construcció d’uns laterals per connectar la Marina i la Zona Franca amb la resta de la ciutat, i alliberar Montjuïc del trànsit de pas.
  9. NOU ÚS DEL MORROT
    Impulsarem, d’acord amb el Ministeri de Foment, la transformació de l’actual terminal ferroviària de mercaderies del Morrot com a nou àmbit productiu, connectant-la amb la Marina del Prat Vermell, la Zona Franca, el Port i la resta de la ciutat.
  10. LA MARINA DEL PRAT VERMELL
    Liderarem la transformació de la Marina del Prat Vermell de la Zona Franca. Cal prioritzar les actuacions en el barri, amb canvis dels sistemes de gestió establerts pel planejament per tal d’agilitzar el desenvolupament dels diferents sectors, i poder disposar, el més aviat possible, de sòl d’habitatge de protecció de propietat municipal, però també del sòl privat. Proposarem, en el seu àmbit, un dels nous equipaments per a la ciutat olímpica dels JJOO de 2032.

    Convocarem un concurs internacional de paisatgisme per limitar l’efecte barrera entre el Prat Vermell en projecte i el port industrial de Barcelona.

  11. REFORMA DE MONTJUÏC
    Reformarem les vies de circulació rodada a Montjuïc per tal de promoure l’activitat esportiva dels vianants i ciclistes, juntament amb una millora dels accessos a la muntanya i del transport intern que preservi aquest pulmó de la ciutat i en propiciï l’ús per part dels ciutadans.
  12. PASSEIG DE LA ZONA FRANCA
    Transformarem el passeig de la Zona Franca en un passeig humanitzat que integri millor les activitats comercials i els espais residencials i, en conseqüència, en millori la dimensió de centralitat. Haurà de ser al mateix temps porta d’entrada a l’àrea industrial i connexió urbana amb la Marina del Prat Vermell.

    Proposarem fer un passeig amb noves intervencions artístiques on el repte serà la simbiosi entre indústria, innovació i art.

  13. ACTUALITZAR EL 22@ NORD
    Actualitzarem el projecte del 22@, especialment el nord del districte, i l’adaptarem a les actuals necessitats de la ciutat. És un bon lloc per assajar noves tipologies d’edificació residencial que incorporin un intens accent de sostenibilitat i superin els prejudicis respecte de les construccions en alçada com a solució per a l’habitatge assequible de lloguer
  14. POLÍGONS INDUSTRIALS RENOVATS
    Farem dels polígons d’activitat econòmica del Besòs (la Verneda industrial, el Bon Pastor o el polígon Montsolís) una superfície productiva «de proximitat», dotant aquests àmbits de les condicions infraestructurals de serveis i de qualitat de l’espai urbà que són exigibles en els entorns més residencials.
  15. RONDA DE DALT
    La urbanització i la definició del nou espai urbà que s’ha creat amb la cobertura entre el Mercat de la Vall d’Hebron i l’Institut Vall d’Hebron s’haurà de concretar. Impulsarem i continuarem amb la reducció de l’impacte de la Ronda en els trams pendents mitjançant la cobertura.
  16. ESTACIÓ DE LA SAGRERA
    Més enllà de la importància ferroviària de l’estació de la Sagrera, el desenvolupament del projecte urbà és una condició necessària per lligar els diferents barris de Sant Andreu i Sant Martí que envolten les actuals infraestructures. L’Ajuntament liderarà la transformació d’un territori que conté una part important de la reserva d’habitatges de la ciutat (uns 300.000 m2de sostre destinat a habitatge de protecció), i una reserva rellevant de parc públic i terciari productiu.
  17. EL NOU PROJECTE GLÒRIES.
    Proposarem que el parc de les Glòries aculli la nova seu del Parlament de Catalunya, un edifici emblemàtic, modern i polivalent que miri cap al futur i que completi la personalitat de la plaça amb el monument a Ildefons Cerdà que la ciutat li deu. El parc pot proporcionar un gran espai per a les arts creatives davant del museu del disseny (Disseny HUB Barcelona), amb festivals d’arts al carrer permanents sis mesos a l’any, que faci de porta d’entrada al districte de les Indústries Culturals i Creatives (ICC) de Barcelona en el 22@. Recuperarem el projecte original de la Torre Agbar perquè no sigui un edifici d’oficines, sinó un gran hotel iconogràfic de la ciutat.
  18. ESTACIÓ DE SANTS
    Redissenyarem els entorns de l’estació de Sants amb la revisió del planejament del conjunt de l’estació, descarregant-lo de l’excés d’edificabilitats complementària (terciària i comercial) associat que pot ser traslladat a d’altres terrenys propietat d’Adif. Reordenarem amb una proposta coherent tot el conjunt dels espais de l’antiga presó Model amb l’objectiu de millorar substancialment  la qualitat de l’espai públic de les avingudes  de Tarradellas i  de Roma i la seva connexió  amb l’estació.
  19. LA SAGRADA FAMÍLIA
    Donarem impuls a l’acord de la Sagrada Família per tal de facilitar-ne el desenvolupament consensuat.
  20. ESPAI BARÇA
    Impulsarem l’execució de l’Espai Barça que implicarà l’obertura de l’àrea per guanyar un espai públic de qualitat, zona verda, millores urbanístiques, de mobilitat i la construcció d’un aparcament soterrat.